Hola companys i companyes

El nostre grup està format per Marc Martí, Sergi Vicario, Tania Vazquez , Sara Bourosain i Paula Blanch.

A continuació compartim el recull d’experiències que hem seleccionat entre les diferents propostes aportades per cada membre del grup. Són experiències relacionades amb la interculturalitat, la diversitat i la inclusió, treballades des de diferents contextos i llenguatges artístics.

• Paula Blanch

Receptes familiars i cultures del grup:

Durant la meva experiència com a docent de cuina i pastisseria vaig realitzar activitats en què l’alumnat compartia receptes o plats relacionats amb les seves famílies, costums o orígens culturals. A partir d’aquestes aportacions comentàvem els ingredients, les maneres de preparar-los i les diferències que hi podia haver entre una recepta i una altra. D’aquesta manera, els alumnes podien aportar coneixements propis i apareixien elaboracions que normalment no formaven part de les receptes més habituals que treballàvem a classe.

La part artística també apareixia en la presentació final dels plats, ja que l’alumnat podia prendre decisions sobre els colors, les formes, la composició i la manera de mostrar l’elaboració. Això permetia relacionar gastronomia, cultura i creativitat.

Vaig considerar aquesta pràctica interessant perquè donava visibilitat a diferents orígens i permetia que els coneixements familiars també tinguessin un lloc dins de l’aula. Tot i això, també em va fer pensar que calia evitar quedar-se només amb la idea del menjar típic, perquè això podia simplificar una cultura. Per això era important escoltar les persones que tenien una relació real amb aquestes receptes i conèixer també les històries i experiències que hi havia al darrere.

• Marc Martí

Descobriment d’altres cultures a través de la música

Durant la meva etapa a primària vaig participar en una activitat de les classes de música en què coneixíem sons, instruments i balls de diferents països. Una de les parts més interessants era que aprofitàvem les diferents cultures presents dins de la mateixa classe per aprendre els uns dels altres.

Cada alumne aportava algun exemple relacionat amb la seva cultura o amb les tradicions de la seva família. Els alumnes catalans compartíem músiques, balls o instruments propis de Catalunya, mentre que altres companys aportaven exemples vinculats als seus orígens familiars. Això ens permetia descobrir músiques que no havíem escoltat abans i conèixer millor els companys i les seves famílies.

L’activitat estava directament relacionada amb la música i la dansa, ja que coneixíem diferents ritmes, instruments i maneres de ballar. També podíem observar que la música no es vivia de la mateixa manera a tot arreu.

Vaig recordar aquesta experiència com una manera molt propera de conèixer altres cultures perquè no era només el professor qui aportava els coneixements. Nosaltres mateixos compartíem una part de les nostres tradicions i això permetia que les diferents cultures presents a l’aula tinguessin protagonisme.

• Sergi Vicario

El mural de la comunitat educativa

Durant la meva etapa com a monitor de menjador d’una escola d’infantil i primària vaig participar en una activitat destinada a fomentar la interculturalitat, la inclusió i el respecte per la diversitat entre els infants.

L’activitat consistia en la creació d’un mural de grans dimensions que es va col.locar al pati de l’escola. Durant les estones d’esbarjo els infants hi anaven participant i hi dibuixaven i pintaven diferents elements. Progressivament, el mural es va anar omplint de representacions de cultures i tradicions relacionades amb les experiències dels alumnes del centre.

La proposta va acabar implicant també les famílies. Un infant va demanar a la seva mare que participés en el mural i, a partir d’aquell moment, altres familiars que anaven a buscar els seus fills també hi van començar a col.laborar. Això va fer que la proposta anés més enllà de l’activitat dels infants i es convertís en una experiència compartida.

Aquesta pràctica em va fer reflexionar sobre la possibilitat de treballar la interculturalitat fora de l’aula. L’ús del dibuix i la pintura permetia que els infants i famílies participessin en una creació col.lectiva i que diferents experiències culturals fossin visibles en un mateix espai de l’escola.

• Tania Vazquez

Perspectiva de gènere i rols imposats a les campanyes de Nadal

Durant el cicle superior d’Educació Infantil vaig participar en una activitat artística relacionada amb els rols de gènere presents en els catàlegs de joguines de Nadal. La proposta ens va permetre observar com la publicitat infantil continuava transmetent determinats estereotips sobre allò que s’esperava dels nens i de les nenes.

Primer vam analitzar l’organització de les pàgines, els colors, les fotografies i el tipus de joguines que hi apareixien. Vam observar que moltes pàgines dirigides a nenes utilitzaven colors roses i mostraven nines, cuinetes, productes de neteja o maquillatge. En canvi, les pàgines associades als nens presentaven cotxes, superherois i altres tipus de joguines.

Després vam crear un mural en cartolina anomenat “Fàbrica d’estereotips”. El vam dividir visualment en una part rosa i una de blava i hi vam incorporar, mitjançant la tècnica del collage, imatges extretes dels mateixos catàlegs.

Aquesta experiència ens va permetre utilitzar l’art com una eina de reflexió i denúncia. A partir d’imatges quotidianes vam poder identificar missatges que teníem molt interioritzats i reflexionar sobre com la publicitat podia condicionar els gustos, els interessos i els rols de gènere des de la infància.

• Sara Bourosain

Balls populars catalans

 Des de petita vaig formar part dels balls populars del meu poble i vaig participar en diferents danses tradicionals, com els cercolets, les panderetes, els panderos, els capgrossos, els pastorets i, més endavant, el ball de bastoners. Aquesta experiència em va permetre viure de prop una pràctica cultural molt vinculada a la festa major i a la participació de persones de diferents edats i contextos.

A més de participar en les actuacions, també vaig tenir contacte amb infants que assajaven diferents balls populars. Durant aquests espais es treballaven aspectes com la coordinació, el moviment, el ritme i el treball en grup. També hi tenia molta importància la música en directe, especialment la gralla, i el vestuari tradicional que acompanyava cada ball.

Aquesta pràctica reunia diferents llenguatges artístics, com la dansa, la música, el moviment corporal i el vestuari. També fomentava la participació col.lectiva i la transmissió d’una tradició cultural entre persones de diferents generacions.

Vaig considerar aquesta experiència interessant perquè mostrava com una pràctica artística tradicional podia convertir-se en un espai compartit de participació, aprenentatge i convivència.

Conclusió

Les cinc experiències seleccionades mostren diferents maneres de treballar la diversitat, la inclusió i la participació a través de pràctiques relacionades amb l’art. Tot i desenvolupar-se en contextos diferents, totes tenen en comú que donen protagonisme a les persones participants i permeten expressar o compartir aspectes relacionats amb la identitat, la cultura i les experiències personals.

En el cas de les receptes familiars i de l’activitat musical, l’origen cultural de l’alumnat té un paper important, ja que són els mateixos participants els que aporten coneixements, tradicions i experiències pròpies. Els balls populars també treballen la cultura, però des d’una tradició compartida en què intervenen la dansa, la música, el moviment i el vestuari. El mural de la comunitat educativa amplia aquesta participació més enllà de l’aula, ja que acaba implicant també les famílies i converteix l’activitat artística en una experiència col.lectiva.

L’experiència relacionada amb els catàlegs de joguines és diferent de les altres perquè no se centra tant en l’origen cultural, sinó en la identitat de gènere i en els estereotips presents en la societat. En aquest cas, l’art es va utilitzar com una eina per observar, qüestionar i denunciar una realitat quotidiana mitjançant el collage.

Una de les principals diferències entre les experiències és, per tant, el llenguatge artístic utilitzat i el tipus de diversitat que es treballa. Hi apareixen la gastronomia, la dansa, la música, la pintura i el collage. Tot i aquestes diferències, totes mostren que l’art pot facilitar espais de participació, expressió i reflexió. A més, totes les experiències mostren que la participació activa ajuda a crear espais més oberts, compartits i respectuosos amb les diferències. També ens han fet veure que és important conèixer les cultures i les identitats més enllà dels estereotips, donant valor a les experiències de cada persona.