En aquest segon registre he volgut continuar observant el mateix parc del primer, però aquesta vegada a través del so. He fet l’enregistrament a la tarda, coincidint amb la sortida de l’escola, quan el parc està molt més actiu i molts infants l’utilitzen per jugar i passar una estona.

He escollit l’àudio perquè em permetia captar una part de l’espai que no apareixia en les fotografies. Durant la gravació se senten infants parlant i cridant, cops de pilota contra una paret, persones caminant i el soroll de les claus mentre passen. També se senten cotxes de fons i sorolls procedents d’unes obres properes, com cops o objectes que cauen. Tots aquests sons es barregen i formen part de l’ambient quotidià del parc.

Llorca (2017) explica que el so forma part de la manera com experimentem un territori i que està relacionat amb les activitats i les persones que l’habiten. Aquesta idea m’ha ajudat a entendre que un lloc no es defineix només pel que veiem, sinó també pel que escoltem.

Forné et al. (2026) expliquen que enregistrar l’entorn ens ajuda a fixar-nos en sons i detalls que sovint passen desapercebuts. En el meu cas, escoltar després la gravació m’ha permès adonar-me de la quantitat de sons diferents que conviuen en un mateix espai.

Aquest registre m’ha fet adonar que el mateix parc pot canviar molt segons l’hora i les persones que l’ocupen. La principal dificultat ha estat trobar un punt des d’on captar l’ambient general sense centrar la gravació en una conversa concreta.

 

Referències bibliogràfiques:

• Forné, E. [Ester], Satorra, R. [Rubén] i Sanguesa, M. [Miquel]. (2026). Guia per a l’enregistrament i la recerca amb imatge i so (2a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
• Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

 

Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1naicD34xgi1iyusH37byoGabcMX29XAr?usp=drive_link